Pintura

Tot i que Ció Abellí es defineix essencialment com a escultora, la pintura ha estat sempre present en el seu univers creatiu. No és una activitat complementària, ni tampoc una distracció; és una necessitat que brolla de dins, una altra manera de mirar i de dir. Pinta quan ho sent, quan ho necessita, quan les formes, en comptes de sorgir del volum i de la matèria, reclamen la lleugeresa de la superfície, la subtilesa del traç, la respiració del color.

El gest és precís i contingut, i el silenci hi juga un paper fonamental. Són obres que cerquen la serenitat enmig del brogit de la condició humana que contínuament ens distreu de l’essencial. El contacte amb la natura és primordial i allà hi troba el consol de l’existència. Fugint totalment d’una intenció de tractament hiperrealista, experimenta mesclant tècniques tradicionals amb textures aconseguides aplicant la pintura amb papers, branques i altres elements que li permeten enriquir el traç.

Gairebé sempre trobem la presència humana dins els paisatges, personatges que intervenen donant joc a la lectura personal de cada espectador. Per a ella, l’art és comunicació i diàleg entre el creador i la persona que interpreta el missatge a través de la seva pròpia experiència i sensibilitat.

Igualment en el tractament de retrats, tema àmpliament conreat en l’àmbit de l’escultura, defuig de la còpia de les formes per intentar descobrir aquella llum pròpia i personal que il·lumina cada persona.