Dibuix

Ció Abellí, que es defineix sobretot com a escultora i pintora, també dibuixa. I ho fa amb una naturalitat i una profunditat que revelen com d’essencial és aquesta pràctica en el seu procés creatiu. El dibuix no és, per a ella, un exercici preliminar ni un esbós subordinat a una obra futura. És una obra en si mateixa, una manera directa i íntima de pensar, de veure i de sentir amb les mans.

Dibuixa com qui busca l’origen d’una forma, com qui escolta el gest abans que prengui cos. Sovint, el dibuix és el primer impuls, l’espurna inicial d’una escultura, però també pot ser una reflexió independent, una resposta a una emoció, a una imatge interior o a una vivència. És un llenguatge silenciós i intens, que li permet explorar idees sense filtres ni mediacions.

Les línies de Ció Abellí són netes, precises o lleugerament suggerides. Austeres, però plenes de força. No hi ha ni un traç de més, ni una concessió a l’excés. Cada línia és necessària. Cada buidor parla. Aquesta contenció expressiva, que ja defineix la seva escultura i la seva pintura, es fa especialment visible en el dibuix: aquí la mà s’expressa amb una mena d’honestedat radical, deixant al descobert el pensament visual en el seu estat més pur.

Hi ha en els seus dibuixos una tensió subtil entre el gest i el silenci, entre la forma que es defineix i la que només s’intueix. És un art del suggeriment, de l’equilibri, de la mirada concentrada. I tot i que pot semblar una pràctica més discreta dins del conjunt de la seva obra, el dibuix hi té un paper fonamental. És una altra manera de mirar, més immediata, més despullada. Una altra manera de dir, on la delicadesa i la fermesa conviuen en un traç.

Amb el dibuix, Ció Abellí s’endinsa en l’essència de les coses: línia, textura i ritme componen un espai on la idea de volum sempre hi és present. I en aquesta simplicitat aparent, hi descobrim tota la densitat d’una mirada madura, d’una artista que sap que sovint el més senzill és el més profund.