Ció Abellí, esultora i pintora, va néixer a Girona l’any 1963. Es va iniciar en el dibuix de gran format de la ma de Josep Perpiñá i es va llicenciar en Belles Arts, especialitat d’escultura, a la Facultat de Belles Arts Sant Jordi, de la Universitat de Barcelona, sota la tutoria de l’escultor Ricard Sala i Olivella.

La seva obra, de caire principalment figuratiu, combina el treball en bronze amb altres tècniques com el dibuix i la pintura. Ha desenvolupat una trajectòria artística activa des dels anys vuitanta, amb exposicions individuals i col·lectives a Catalunya, Andorra i França i diverses peces d’art públic instal·lades a Catalunya i les Illes Balears.

Durant els anys vuitanta i noranta, va centrar la seva activitat en l’escultura de petit i mitjà format, destinada principalment a l’exhibició en galeries d’art. En una primera etapa, la seva obra presenta una temàtica principalment femenina, amb referències als mites clàssics, i cerca un equilibri entre el volum escultòric i les emocions que transmet cada peça. Una successió d’encàrrecs públics de gran format evolucionen el tractament de l’obra cap a una cerca de l’expressió més humana.

L’origen de les peces és gairebé sempre el modelatge en argila o escaiola, materials que posteriorment són emmotllats i reproduïts en bronze mitjançant la tècnica de la cera perduda, un procés en el què l’escultora hi intervé directament, treballant a les foneries. Altres materials tractats són la resina i la terracota.

Va exercir com a professora de dibuix, pintura i escultura a les escoles municipals d’art de Llagostera, Cassà de la Selva i Celrà i a l’escola Riudart, de Riudellots de la Selva, durant deu anys.